Es defineix com velocitat d'obturació al temps en què roman oberta l'entrada de llum o obturador de la càmera perquè la llum impacti a l'element fotosensible. La velocitat d'obturació s'indica en segons i, com més segons, més temps romandrà obert l'obturador.
Les càmeres digitals actuals tenen velocitats d'obturació automàtiques oscil·lar entre els 30 segons fins una vuitmil·lèssima de segon que, en aquest cas, s'escriu així 1/8000. En mode manual es poden a arribar a fer exposicions de força minuts o fins i tot hores.
Un cas particular de la velocitat de la càmera és el mode B (de l'anglès, Bulb) que bàsicament funcionarpa obrint l'obturador quan premem el disparador i no el tancarà fins que el deixem de prémer. Aquesta opció pot ser especialment útil per aconseguir els efectes d'estel·les d'estrelles en astrofotografia on és habitual que l'obturador romangui obert minuts o fins i tot hores.
De forma anàlega a com passaba amb l'obertura, cada pas d'obturació deixarpa obert l'obturador de la càmera el doble o la meitat de temps segons si augmenta o disminueix i per tant, la quantitat de llum que impactarà al sensor serà el doble o la meitat. Per exemple, una obturació de 1/60 deixa l'obturador obert el doble de temps que una de 1/125.
De la mateixa manera que l'obertura de diafragma ens oferia possibilitats creatives, la velocitat d'obturació també ens les oferirà. per exemple, la fotografia de portada està realitzada amb una velocitat d'obturació lenta de 3.2 segons.
Com a conclusió, una major velocitat d'obturació "congelarà" l'acció mentre que una menor velocitat d'obturació mostrarà el moviment del subjecte.