L'entrada d'avui serà una mica atípica ja que no parlaré de tècniques ni paràmatres fotogràfics si no que us explicaré el viatge que aquest estiu hem fet un amic i jo per La Toscana italiana tot passant pel sud de França i la Catalunya Nord, la Côte d'Azur, la ciutat costanera de La Spezia i els pobles pintorescos de Le Cinque Terre. Addicionalment, de tornada, vam aprofitar per visitar Roma un parell de dies on, finalment, vam embarcar-nos a Civitavecchia per tornar cap a casa.
Abans de començar, però, deixeu-me fer un breu aclariment: aquesta entrada no és ni pretén ser una guia turística de cap mena si no més aviat una manera de compartir una experiència i uns consells per si poden ser útils a algú.
El cotxe que hem escollit per aquesta aventura és un magnífic Citroën 2CV de 1978 totalment restaurat, que s'assembla al de la foto d'aquesta entrada, i amb ganes que li facin uun bon rodatge.
Ara pot ser que algú es pregunti, quina és la milloor càmera per anar de viatge? Doncs bé, per aquest viatge no em venia de gust endur-me la meva DSLR, gran i pesada, així que després de meditar-ho molt i de valorar difrents opcions, finalment vaig optar per una nova y fantàstica MILC (càmera sense mirall d'objectius intercanviables). En concret, una Canon EOS M50 que, amb un senzill adaptador, és compatible amb qualsevol Canon EOS EF o EF-S tot i que com que l'adaptador no em va arribar a temps, vaig haver d'usar només el minúscul objectiu del kit, un 14-45 mm f/3.5 – 6.3 IS STM.
El conjunt càmera - objectiu no pesa ni mig kilo i es una combinació perfecta per una c`maera viatgera perquè té el sensor i les característiques d'una DSLR (la Canon 80D) i el pes i dimensions d'una compacta avançada.
Per la primera etapa vas escollir arribar fins la ciutat de Narbona en ple cor de la regió d'Occitània fent, això sí, una aturada a Perpinyà a la Catalunya Nord. Per arribar a Perpinyà es pot fer per un parell de rutes, però us recomano que no passeu pel poble del Pertús; no té cap atractiu i s'hi fan un embussos de trànsit monumentals.
Si voleu dinar a Perpinya tingueu en compte que haurà de ser entre les 12:00 i les 13:00 del migdia perquè és molt habitual que els restaurants tanquin la cuina a les 14:00 en punt. Si sou catalanoparlants és molt possible que us entenguin a bona part dels establiments del poble ja que, com ja sabeu, Perpinyà és la capitalde la Catalunya Nord.
Malauradament, i pagant per ser novell estrenant càmera, em vaig deixar les bateries addicionals a l'hotel i no vaig poder fer fotos de Narbona. Però bé, com que de tot se n'aprén, a partir d'aquell moment sempre portava un parell de bateries extra a la butxaca. Sí, l'autonomia de les càmeres MILC no és ni de bon troç la de les DSLR així que porteu sempre bateries de recanvi.
Nota a tenir en compte, us he de dir que porteu una càmera Canon nova amb bateries clòniques, pot ser que la càmera no informi correctament de la càrrega de la bateria i mostri sempre que en queda el 100%. Dit d'una altra manera, no us refieu d'allò que us diu la vostra càmera si teniu bateries no originals.
La segona etapa va consistir en pujar des de Narbona fins la segona ciutat en habitants (gairebé un milió) de França i principal port del Mediterrani: Marsella.
Com tota ciutat portuària, Marsella té una barreja de races i cultures important a part d'una activitat frenètica constant i a totes hores especialment a la zona del port on és obligatori passejar-hi per gaudir de les vistes que ofereix.
Molt típica de la cuina de la zona és la bullabesa, una sopa de peix i marisc que farà delícies del paladar més selecte sempre i quan s'acompanyi d'un bon vi blanc de la zona.
Sobre els vins francesos, he de dir n'hi ha milers i milers per escollir; els restaurant on vam sopar en tenia una crta que semblava una enciclopèdia així que ens vam deixar aconsellar i llestos.
US sona el sabó de Marsella? Sí? Tot i que es pot comprar gairebé a tot arreu de la ciutat, us reconamo que aneu al Musée du savon de Marseille al port on podreu comprar sabé de totes les formes, colors, olors i sabors tot i que no us recomano que us el mengeu.
El tercer dia ens vam llevar d'hora per anar cap a la ciutat de Cannes, en plena Côte d’Azur, per veure el glamour i la sofisticació de la que tanta gala fa. Si bé la ciutat en sí és bonica, vam acabar una mica saturats de cotxes esportius de preus astronòmics, iots de luxe i tantes altres mostres de materialisme exacerbat. Pel que fa al glamour, devia estar també de vacances porquè, sincerament, no el vam veure enlloc.
Després de dinar vam anar cap a Mònaco per visitar Montecarlo i els voltants i, evidenment, per prendre alguna cosa al mític Cafè de París. Acabat el cafè, vam partir ja cap a Gènova on, de camí, vam passar pel pont Morandi que es va esfondrar el dia següent i que va causar la mort de 43 persones i ferides de consideració a desenes més.
Com que vam arribar tard a Gènova, vam anar directament a l'hotel a sopar i a solucionar un petit problema tècnic del cotxe que, per sort, vam poder arreglar només amb un tornavís per ajustar el ralentí. De vagades la simplicitat d'un cotxe clàssis és millor que tota l'electrònica junta.
El quart dia, baixant per la costa de Liguria des de Gènova, vam trobar el poble de La Spezia. Un poble de cases de colors, port pesquer i esportiu i base de la Marina Italina.
Un cop visitat el poble i amb l'estòmac ple (Santa Madonna! Quina meravella és la pasta italiana...) ens disposem a visitar els pobles de Le Cinque Terre que, com indica el seu nom, són cinc pobles (per ordre des de La Spezia): Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza y Monterosso. Un altre poble també interessant per on es passa abans d'arribar a Riomaggiore és Portovenere i també la Isola di Palmaria.
Com que es pot arribar a cap d'aquests pobles amb vehicle privat hi ha dues maneres de visitar-los amb transport públic: tren o vaixell des de La Spezia. Seguint el consell d'un amable oficial de la Policia Municipal, vam escollir anar-hi en vaixell perquè així es poden contemplar els pobles des del mar i apreciar la més que curiosa arquitectura i colors de les cases i edificis.
Si escolliu el vaixell, tingueu en compte que és possible que no pugueu visitar tots els pobles ja que nos us donarà temps de baixar a cada un d'ells. Per aquest motiu, nosaltres, vam decidir visitar Vernazza que, pel que ens van dir, és el més bonic de tots.
A l'època de l'any en què hem fet el viatge, segona quinzena d'agost, cal dir que aquesta regió està realment saturada de visitants ja sigui d'aquells que dormen a qualsevol dels pobles o d'algú que, com nosaltres, hi és només de visita. De fet, les autoritats de la regió s'estan plantejant de limitar el número anual de visitants a un miió i mig; un milió menys dels que reben actualment.
Després de partir de la regió de La Spezia vam arribar, ja de nit, a la vila de San Gimignano per començar al dia següent la nostra ruta per La Toscana.
Visitar la Toscana és tota una experiència tant com pels paisatges idíl·lics com per les ciutats, l'art, l'arquitectura i la gastronomia… Us he dit que la pasta italiana és una meravella?
Nosaltres vam escollir una casa rural com a campament base, Il Casolare de Bucciano, als afores de San Gimignano al cor de la Toscana per, des de allí, anar a visitar San Gimignano, Florència, Siena, Cortona, Arezzo i Lucca, així com alguns altres pobles com Poggibonsi.
San Gimignano és congut com el poble de les mil torres a causa de la seva tradició històrica de construir torres a les cases dels nobles; com més alta era la torre de la casa, més ric i poderós era el noble que la feia construir. Tot i que actualment només se'n conserven un grapat de les que tinguè fa sigles, les vistes són realment espectaculars.
Una parada obligada és a les gelateries de la Piazza della Cisterna, considerades actuialment com dues de les mllors del món.
A causa de la gran quantitat de visitants que rep el poble, us recomano que hi aneu aviat pel matí si voleu estar més tranquils i també, si hi aneu en cotxe, ja que els tres aparcaments de què disposa s'omplen ràpidament.
Anem ara a la ciuta de Siena, coneguda mundialment per la cursa del Palio, una cursa que de cavalls que enfronta les contrades que representaven, històricament, els diferents sectors professionals segons els barris de la ciutat. Actualment, les contrades són: Aquila, Bruco, Chiocciola, Civetta, Drago, Giraffa, Istrice, Leocorno, Lupa, Nicchio, Oca, Onda, Pantera, Selva, Tartuca, Torre y Valdimontone i competeixen cada 2 de juliol i 16 d'agost, tot i que en algunes ocasions s'han disputat curses en altres dates per commemorar esdeveniments especials com aquest any 2018, que s'ha disputat una cursa el 20 d'octubre per commemorar el centenari del final de la Gran Guerra el 1918.
Aquest any han guanyat les contrades de Drago, Lupa i Tartuca les curses del 2 de juliol, el 16 d'agost i el 20 d'octubre respectivament.
Nosaltres, que ja hi anàvem avisats, vam escollir per visitar Siena el 14 d'agost ja que ens van comentar que el dia de la cursa pot arribar a haver a la Piazaa del Campo una gernació de setanta mil persones; tenint en compte que la població total de Siena és de cinquanta-quatre mil habitants, ja us podeu imaginar la quantitat de gent que hi pot arribar a haver.
És visita de obligada visitar el Duomo de Siena, joia del gòtic italià que data dels anys 1215 a 1263, obra de Giovanni Pisano. Una altra visita obligada és, evidenment, una trattoria on degustar un bon plat de pasta... Quina meravella de pasta.
Nota interessant, si visiteu Siena el 14 d'agost podreu veure com les contrades són beneïdes al Duomo i com surten de la plaça per dirigir-se als seus respectius barris per preparar la cursa dels propers dies.
La jornada següent vam dirigir-nos a la ciutat d'Arezzo, immortaliztada a la pel·lícula de Roberto Beningni “La vita è bella” que va guanyar tres premis Oscar el 1999. El millor que es pot fer a Arezzo és passejar pels seus carrerons costeruts i, sobre tot, gaudir un cop més de la cuina toscana que, com sempre, farà les delícies del pal·ladar més exigent… se'm fa la boca agua només en recordar-ho. Us he dit que m'encanta la pasta italiana?
Per la tarda i després de dinar vam anar a visitar el poble de Cortona, al sud est de la Toscana,coneguty especialment per les pel·lícules de “La vita è bella” i “Under the tuscan sun” protagonitzada per Diane Lane.
Cortona, com explicar-ho? és una espècie de parc temàtic que esdevé el poble toscà tìpic amb la seva plaça major, església, teatre i altres coses així com infinitat de botigues típiques de la zona destinades, principalment, al turisme on es pot comprar tot tipus de pasta; són molt graciosos els "Cazzeti" (petits penis de colors), formatges, vins i també, com a tota la Toscana, bortigues de tot tipus d'articles de cuir com bosses, maletes sabates, etc.
L'etapa següent és Florència que, per a mi, és una de les ciutats més boniques que he visitat en ma vida així que, ja em perdonareu, però l'opinió que pugui donar d'ella està totalment cegada per la Síndrome de Stendhal així que preneu-vos-la tenint això en compte.
Cada cantonada de Florència és uan obra d'art i el meu consell és que us pergueu pels seus carrers, avingudes, carrerons, cafeteries i restaurants per gaudir, un cop més, de la seva cuina on destaca, entre altres plats, la “Tagliata di manzo” (filet de bou) amb rúcula, parmesà i glasso balsàmic de Módena.
Tot i que ja havia visitat a Florència l'any 2014 durant una setmana, aquest cop només hi vam ser un dia així que, si com nosaltres en aquesta ocasió, no teniu massa temps, us recomano el següent:
- Galleria dell'accademia: si voleu contemplar el David de Michelangelo és visita obligada i no trigareu més d'una hora en veure tota l'exposició. Hi ha l'opció de comprar les entrades per avançat a un preu d'uns 25 €per persona, però si es compren a la guixeta us costaran uns 8 €. La millor hora per anar-hi és el migdia entre les 14:00 i les 15:00 que és quan hi ha menys cues i així us estalviareu els 13 € de diferència entre comprar les entradas a guixeta i per avançat.
- Santa Maria del Fiore o Duomo: ni tan sols us plantegeu entrar-hi ja que les llargues cues ho fan pràcticament impossible si no es té temps. Per altra banda, i en la meva modesta opinió, és molt més espectacular per fora que per dins.
- Fontana del Porcellino i el seu entorn especialment el mercat del cuir: una petita font d'un senglar de bronze que segons diu la llegenda, si li toques el morro i li llences una moneda, tornaràs a Florència. El mercat del cuir és molt interessant si voleu comprar alguna jaqueta, maleta o sabates de piel.
- Mercat central: passegeu per les parades dels venedors on podreu trobar espècies, bolets y porductes típics de la zona i encabat pugeu al pis superior per degustar plats i vins típics i, especialment, un bon “ristretto” de cafè aràbiga 100%, que no us decebrà. Com a curiositat, hi ha una parada de la planta superior on venen productes de trufa blanca amb una rèplica de la més cara del món venuda allà mateix per uns 300000 (sí, ho heu llegit bé, tres-cents mil) Euros.
- Galleria degli ufizzi: visiteu l'entorn, però si no teniu temps ni us plantegeu entrar-hi perquè, a part de les llargues cues, les seves dimensions fan que s'hi pugui estar tot un dia sencer en visitar totes les sales. Això sí, si admireu l'obra de'n Botticelli, podeu entrar i anar directament a veure les seves obres entre les que destaca el Naixement de Venus.
- Ponte Vecchio: de visita obligada quan visita Florència, té l'avantage que si aneu passejant per la ciutat tard o d'hora us el trobareu per passar a latra riba de l'Arno. Segons l'època de l'any en què visiteu Florència us trobareu una gernació de turistes que, com vosaltres, estaran desitjosos de visitar-lo. Per cert, si heu vist la pel·lícula "El Perfum", el reconeixeru ràpidament.
- La Santa Croce: l'altra catedral de Florència. No és tan espectacular com Santa Maria del Fiore, però no hi ha les aglomeracions de gent de l'altra. Si la visiteu al desembre, a la plaça de davant és on fan el mercat de Nadal que és tot un espectacle i on podrue degustar un vi negre calent aromatizat amb esècies que acabarà amb qualsevol rastre de fred en qüestió de segons, us ho asseguro.
- Piazzale Michelangelo: ideal per acabar la jornada i veure un posta de sol des d'on contemplar tota la ciutat. Si hi pugeu caminant, us ho recoman, penseu que des del centre podreu trigar mitja hora ben bona si camineu sense pressa.
A part de tot això, evidentment, us recomano qu aneu a qualsevol trattoria a gaudri de la (em faig pesat, ho sé...) pasta italiana. Una meravella per a tots els sentits que no res a veure, llevat d'excepcions, amb la que es pugui menjar en altres parts del món.
El dia següent vam escollir d'anar a visitar Pisa i Lucca així que ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora per arribar ben aviat a Pisa abans que s'omplís de turistes...
...Però no va servir de res. La part més visitada de Pisa és, sens dubte, la Torre inclinada, la catedral i el baptisteri, que formen part del mateix complex, on es poden acumular milers i milers i milers de visitants que tots, en fila, es volen fer la foto aguantant la torre. Què en són, d'originals...
La meva opinió més sincera, Pisa és una ciutat que és millor eviar excepte si us agraden les aglomeracions ja que, sincerament, no val la pena fer cues i aguantar milers de persones només per veure la famosa Torre inclinada.
Lucca, en canvi, és un poble petit, bonic, ben conservat i acollidor famós per “Le avventure di Pinocchio” escrit per Carlo Collodi. Com moltes altres localitats de la Toscana i el nord d'Itàlia, té la catedral de marbre blanc, les places i carrers estrets típics. Addicionalment, Lucca té una part antiga emmurallada que forma el centre de la localitat i és una dels més ben conservats de tota la regió.
Per cert, si us agraden les fuguretes típiques de fusta d'en Pinocchio, Lucca és el lloc ideal on comprar-les perquè les venen arreu.
El proper dia ja vam baixar cap a Roma, ciutat eterna. Ens cam acomiadar de San Gimignano i de la Toscana i, plens de valor, vam agafar l'autopista cap al sur. Dic pelns de valor perquè cal ser realment valent per conduir per una autopista italiana i, encara més, amb un Citroën 2CV clàssic.
Com a curiositat, dir-vos que si opteu per pfer un viatge similar us sorprendrà el preu de la benzina que, segons la zona, pot tenir diferències d'uns 50 cèntims per litre. Per exemple, als pobles de la Toscana el preu de la benzina era d'uns 1.50 € per litre però a mesura que ens anàvem apropant a Roma, el preu va arribar fins els 2 € per litre. Una altra cosa que ens va cridar l'atenció és que hi ha benzineres amb dos tipus de sortidors: autoservei i atès. Bé, si et serveixen la benzina el preu per litre és entre 30 i 40 cèntims més car que si te la poses tu mateix.
Com que només teníem un parell de dies abans de partir, vam optar per visitar els llocs típics però sense entrar als monuments o museus amb l'excepció de la Ciutat del Vaticà, on vam pujar a la cúpula de la basílica de Sant Pere.
Finalment, després de dos dies a Roma, vam partir cap a la ciutat portuària de Civitavecchia per pujar al vaixell per tornar cap a Barcelona on hi arrbaríem 19 hores més tard. Un consell, si aneu en vaixell us recomano reservar el bitllet en camarot (als Grimaldi, n'hi ha de fins a quatre llits) perquè si no, haureu de dormir on pugueu ja sigui a la cafeteria, a coberta o als passadissos a terra.
